Va ser una artistassa de renom mundial però qui la coneixia abans que M Carme Roca publiqués la seva novel·la Les illes interiors? La dona i l’artista (coneguda com Esmeralda Cervantes), juntament amb la mare, en són les protagonistes. Només hi havia un llibre sobre els seus quasi incomptables viatges arreu del món oferint concerts, quatre articles mal comptats, algunes cartes personals i una exposició al Palau Robert l’estiu del 2020.
Però a més, i molt important, va ajudar en nombroses causes socials; especialment nenes i noies humils, posant-hi diners de la seva butxaca i arruïnant-s’hi. Com va ser el cas de l'Acadèmia de Ciències, Arts i Oficis per a la Dona que ella va fundar. També va ser una gran defensora de les llibertats humanes.
Nascuda el 1861 ―quan l’arpa era un instrument de moda―, va ser una nena prodigi. Als sis anys, (quan els peus quasi no li arribaven als pedals), ja tocava molt bé. Als dotze anys va fer el seu primer concert a Viena en un acte de commemoració a Miguel de Cervantes. El seu èxit va ser esclatant i, a partir d’aquell moment, tots els països, magnats, dirigents... se la disputaven perquè toqués als seus teatres, palaus... Víctor Hugo, en veure-li els ulls verds, va pensar en la seva protagonista gitana i va proposar-li dir-se Esmeralda, que resultava més artístic. I Cervantes li va posar Isabel II perquè resultava molt hispà. Ella ja tocava a l’orquestra d’Strauss i va rebre grans elogis tant d’ell com de Liszt i Wagner.
La Clotildina, que així li deien en família per no confondre-la amb la mare, era filla de Clotilde Bosch. Sense ella, que va deixar la seva vida artística com a pintora per ajudar la seva filla, no hauria estat possible la seva carrera musical.
Clotilde Bosch estava casada amb Ildefons Cerdà, un arquitecte de reconegut prestigi a Barcelona però que dedicava la seva vida només als seus projectes professionals. La Clotilde mare, quan la Clotildina va fer tres anys, va decidir deixar el marit. I com que era filla d’un banquer acabalat i dama de la reina Isabel II va tenir prou contactes com per obrir-li moltes portes. Va ser la reina qui va regalar-li la primera arpa i les primeres classes amb Fèlix Godefroid, el professor més ben considerat del moment.
Però la Clotildina també va haver de sofrir moltes adversitats: ella era filla d’uns amors adúlters de la seva mare i que es van fer públics. Cerdà, tot i ser progressista, pel fet que se sabés, no li va perdonar i va desheretar la nena. La burgesia catalana, per ser il·legítima, va fer-li vores. Mai va sentir-s’hi acollida a Barcelona.
També va jugar molt en contra d’ella el fet que fos maçona, com «pare» i mare. La regent M Cristina va retirar-li el favor i el seu secretari va escriure-li una carta demolidora amenaçant-la: només dediquis a l’arpa sinó pot tenir terribles conseqüències.
I és que Catalunya no té gaire tendència a tenir cura de les seves grans figures artístiques internacionals. N’hi ha tants exemples!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada