Un a cada cantonada

Sí, els homes necessiten moltes ajudes. Amb les que tenen ara, encara en queden més del compte fent desastres.

El dia 9 de gener ja hi havia a Espanya quatre dones mortes, a Ciudad Real, Cadis, Almeria i Tenerife per les seves parelles.

I durant el 2022, es van cometre quaranta-nou assassinats per violència de gènere en què els autors han estat parelles (trenta-dos) o exparelles (disset) de les víctimes.

Per això, encara que de manera incipient, han començat a aparèixer els anomenats Cercles d’homes, amb finalitats terapèutiques.

Les dones, fins i tot tenint molt poc temps, sempre trobem els nostres cercles amb dones i homes. Solem anar a caminar amb les amigues, també anem a clubs de lectura (se sap que les dones llegeixen més que els homes), anem a xerrades, fem anglès, informàtica, esport...

Però els homes, fins i tot els que aprofiten aquests anomenats Cercles d’homes, resumeixen les seves interaccions socials bàsiques en el partit de futbol ―jugat o vist―, i anar a fer la cervesa amb els amics. És un tòpic, és clar. Hi ha molts homes que llegeixen, van als museus, fan esport... Però lamentablement, el perfil del futbol i la cervesa encara és molt freqüent.

En Rai, de trenta-sis anys, condueix un d’aquests Cercles a Palma de Mallorca i el defineix com «un espai no mixt on els homes poden revisar i treballar aspectes interns i relacionals que, normalment, són difícils d’abordar a la vida quotidiana. Tractem temes com la vulnerabilitat, la intimitat, el poder, la sexualitat, la masculinitat, la identitat, el consentiment, les emocions (com tristesa, alegria, ràbia, por, vergonya, culpa... ), la capacitat d’escoltar, la violència...»

Aquest treball del Rai té una perspectiva feminista i revisa les construccions de masculinitats adquirides ―la majoria rígides i masclistes―, per desmuntar-les.

Els pocs cercles que hi ha comparteixen la importància de la figura del pare i dels valors heretats.

El perfil d’homes que hi acudeixen és molt variat i la franja d’edat molt àmplia. Amb tot, solen ser homes que no encaixen en el prototip d’home fort, valent, competitiu, viril i actiu sexualment.

Ells busquen trobar un espai on expressar-se amb confiança i empatia, des de la vulnerabilitat que senten. On els és permès expressar les seves preocupacions, pors o malestars.

A alguns, els hi costa assistir-hi perquè no hi ha dones. Reconeixen que parlar amb elles els resulta més fàcil que encarar-se amb homes com ells, mirar-los als ulls i conversar-hi des d’un punt de vista no superficial.

Cal afegir-hi que als homes els costa més exterioritzar les seves emocions. Especialment, la por i la tristesa que no tenen gaire permeses.

Un dels assistents va dir «m’ha permès tractar-me amb molt d’amor i compassió i veure la vida de manera més tendra i amorosa».

I és que els homes tenen dret a viure millor. I d’aquests cercles en necessiten un per cantonada. Però, de moment, és com posar deures als alumnes aplicats. Perquè els suspesos no volen fer-los.