Però per raons ben
distintes. El parlament rus ha donat llum verda, en una primera votació, a una proposta per descriminalitzar la
violència domèstica a favor de preservar la tradició de l’autoritat
parental. Els conservadors, recolzats per l’Església ortodoxa (mana ous! ) són el impulsors
d’entestar-se en defensar un valor abstracte sobre una realitat dolorosa. Per
això, han proposat que les agressions
dins de la família s’excloguin del codi criminal, eliminant el dret de les
víctimes a presentar càrrecs. Amb aquesta proposta, les penes per pegar la
parella serien només multes lleus o arrests.
La mesura encara ha de
ser ratificada en una segona votació. Però entenc que si ha tingut 368 vots a
favor i només un en contra, vol dir que 368 individus han donat el seu
vist-i-plau, perquè els plau. Fa pudor de socarrim. Si algú es queixa dels
impostos, és perquè en voldria pagar menys. I si algú vol que no sigui delicte
pegar dones, homes, nens, germans... serà perquè ho vol fer tranquil, sense
córrer el risc d’anar a la presó. Perquè fins ara, a Rússia, es podia anar a la
presó per pegar a la família.
A vegades, quan penso,
veig clar que la democràcia de, posem 368 en contra d’1 pot ser, sense cap mena
de dubte, clarament justa i responsable. Com si en una classe amb 368 alumnes i
un professor preguntessis qui vol fer classe i qui vol sortir al pati a prendre
el sol. Guanyaria el seny!
Yelena Mizulina
—parlamentària de la ultraconservadora MP i presidenta de la comissió
d’Assumptes de la Família i la Dona—, afirma que la cultura familiar russa es
fonamenta en l’autoritat del pare i que la llei ha de recolzar aquesta tradició
familiar. Que dius: potser vol pegar el marit... Segons les estadístiques que
maneja el Govern, a Rússia, cada any, 36.000 dones són agredides per les seves
parelles i 26.000 nens ho són pels seus pares. Això vomita una xifra de 60.000
homes pegaires per any! Per a Minuliza, pegar als més febles només hauria de
ser un delicte administratiu.
Doncs jo potser
encarregaria a la màfia russa (que és néta i polida, no com les putinades del
Putin per ajudar el homònim Trumpós encara més potiner), que a la tal Minuliza,
li propinessin durant un any, aquestes 60.000 bufetades. Li’n tocarien 164 per
dia i això, al menys, significaria que durant
unes dues hores diàries no podria pensar ni fer disbarats.
La individua, ens posa
un exemple. Una noia de 17 anys va robar als pares els diners per pagar la hipoteca.
La mare va donar-li una bufetada. La noia va anar a la policia. Al final, van
fer les paus però ja no van ser a temps de parar el procés i ara la mare
s’enfronta a una possible pèrdua de la custòdia. No seria aquest un delicte
administratiu més culpable que la bufetada de la mare?
I és que, amb presons o
sense, pegar a qui s’estima —o no—, no és senyal de cap bondat. I cal ser bo. I
les tradicions, si són dolentes, millor oblidar-les.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada