Violència masclista en l'àmbit escolar

 L’adjectiu masclista, per la seva intrínseca connotació negativa, fa menyspreable qualsevol substantiu que se li apliqui. I de tots els que podem associar-hi, si triem el més condemnable, toparem amb el de persona.

Existeixen diferents tipus de masclistes ―homes o dones―, fàcilment mesurables segons la seva virulència. Tots parteixen, però, de la creença de la supremacia masculina. Començant pel menys greu, i tenint en compte que sempre està relacionat amb opressió, menyspreu o violència cap a les dones, podem dir que una persona altament masclista, no només té actituds masclistes, sinó que actua activament per mantenir la desigualtat entre homes i dones. Un masclista violent és aquell que actua amb coacció i agressió ( ja sigui física, verbal o psicològica). I el pitjor és el misogin, aquell que actua amb un odi profund cap a les dones i la seva actitud és intencional i sistemàtica; no és només creença, és hostilitat activa.

Cap possibilitat és tolerable. No hi hauria d’haver, en cap societat digna, cap individu ―home o dona―, capaç de viure amb aquests trets sense patir cap penalització. Per què aquesta mena de violència encara no està del tot erradicada? No es pot defensar des de cap punt de vista que els homes siguin millors que les dones. Cap societat que vulgui vantar-se de digna es pot permetre aquests nocius individus i té el deure de corregir-los.

La realitat de la nostra societat està molt lluny d’acomplir el seu deure.

Si mirem les últimes estadístiques referides a educació, quedarem escandalitzats. I, a més, ens sentirem culpables de no fer prou esforços.

Des de l'inici del curs escolar 2024/25, el Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya ha registrat 302 casos de violència masclista a través del seu sistema de registre anomenat REVA (Registre de Violències Cap a l'Alumne). Aquesta xifra representa l’escandalosa mitjana de tres casos diaris. Una autèntica aberració.

Els casos inclouen incidents ocorreguts tant dins com fora dels centres educatius, incloent-hi l'àmbit digital. D’aquest total, 222 són de violència exercida per adults (que és un 12,05% del total de violències registrades). 80 casos han estat de violència entre alumnes (8,11% del total). A part, també s’ha registrat un cas de matrimoni forçat.

Per afrontar aquesta tragèdia, el Departament d'Educació ha implementat diverses iniciatives. S'ha proporcionat formació als docents i als referents de Benestar dels centres per gestionar i respondre adequadament als casos de violència masclista. A més, els serveis territorials compten amb una dotació d'onze treballadors socials que actuen com a referents de violències al territori, impulsant el Pla de Les Escoles Lliures de Violències i acompanyant les direccions dels centres en els casos detectats.

I és que la violència masclista s’ha d’erradicar en tots els àmbits però tenint especial cura d’adolescents i d’infants perquè són molt vulnerables. Aconseguir entorns segurs per a l’alumnat és una prioritat urgent.

Excel·lència femenina

Ara, la ciència confirma el que ja sabíem. Segons estudis sociopsicològics, ja sigui per biologia, socialització o experiència de vida, les dones són millors, en general, que els homes.

Les dones són multitasca: saben treballar com un pop perquè en lloc de mans, és com si tinguessin tentacles per remenar espaguetis amb una mà, netejar el marbre amb l’altra, tot explicant un conte a la filla petita i repassant la llista de la compra. Mentre que d’ells és molt conegut l’acudit que no poden caminar i menjar xiclet alhora.

Les dones estan acostumades a l’ús de la memòria per recordar horaris de metges, escola, feina, medicines... de tota la família i fins i tot de la feina. Mentre que d’ells és molt conegut l’acudit que diu que al cap només hi tenen la corda que els aguanta les orelles.

Acudits a part, per analitzar-ne les diferències, m’he basat en el model dels Cinc Grans trets de la personalitat (Big Five personality traits), ja que és un dels més utilitzats i validats científicament per descriure i mesurar la personalitat humana. Tot i que són generalitzacions, les dones en surten molt més ben posicionades.

1. Multitasca. Elles combinen feina remunerada amb cura de la família i tasques domèstiques. Això és una forma d’excel·lència silenciosa que la societat quasi ni valora. És una capacitat admirable.

2. Intel·ligència emocional i empatia. La ciència confirma que elles són més amables i empàtiques. Trets clau per a la cooperació i la resolució de conflictes. Són habilitats que permeten construir equips, gestionar persones i negociar amb eficàcia.

3. Resiliència i adaptabilitat. Ambdues capacitats sorgides per sobreviure a les desigualtats que se’ls ha infligit durant segles. Elles han acumulat molta eficiència per haver-se vist obligades a practicar amb la injustícia del menysteniment.

4. Excel·lència científica i cultural. Quan les dones poden tenir l’espai i les oportunitats que se’ls ofereix als homes, la seva genialitat no és cap excepció. Si no haguessin estat oblidades i silenciades, al món hi hauria hagut moltes més Marie Curie, Rosalind Franklin, Hypatia d’Alexandria...

5. Memòria pràctica i organització. La «supermemòria» de les dones no és només per a cites mèdiques, aniversaris, medicaments... també serveix per a les reunions laborals, per als ordres del dia... ) Parlem d’un gran avantatge i una capacitat més que els permet excel·lir per sobre els homes.

Com una forma més de càstig, moltes vegades s’ha dit que les dones són «emocionals» (amb càrrega pejorativa), i els homes «racionals» (amb càrrega positiva).

Però l’excel·lència femenina ha estat el resultat d’una combinació de capacitats innates, entrenament social, adaptabilitat i supervivència històrica. Tanmateix, sistemàticament ha estat negada i defenestrada. Quasi mai acceptada.

I és que, si l’excel·lència femenina fa que el món funcioni millor, per què ells l’han malbaratada fins i tot en detriment d’ells mateixos? Ara, mentre ells busquen les claus que tenen a la mà, l’excel·lència femenina comença a dominar el món.

Inseminació artificial a casa

 Quan es pugui fer esperma masculí de laboratori, potser els homes s’extingiran com els dinosaures. Bé que eren fortes i valentes aquestes bèsties!

I nosaltres no necessitem cap asteroide! Amb els canvis climàtics que ja tenim a sobre, ara podem desaparèixer tant homes com dones.

Tanmateix, ells ho tenen pitjor. Ja vàrem comentar en un altre article que les parelles tendeixen a preferir filles. Ara cal afegir-hi que algunes dones ja es fan, la inseminació a casa. Algunes d’elles sense ni parella.

Què pot passar? Jo m’ho imagino però ni goso escriure-ho.

Hi ha moltes dones que, sense voler renunciar a la maternitat, tenen molt clar que no volen una parella masculina. Prefereixen prioritzar la seva llibertat personal i centrar-se en el seu creixement professional. Moltes d’elles hi arriben perquè són conscients del seu absolut rebuig als rols tradicionals i a les relacions desiguals.

Tot i que encara no hi ha estadístiques, les dones que volen quedar-se embarassades sense una parella masculina són una realitat cada vegada més present. Internet els ofereix molta informació i molts recursos.

Com qui es pren un cafè amb llet a mitja tarda, una dona, ara, pot dir: vaig a inseminar-me!

I com ho fan? Doncs sense la presència d‘un professional mèdic ―perquè són molt valentes i decidides―. Elles mateixes s’introdueixen el semen dins de l’aparell reproductiu.

Per què ho fan a casa? Clar i català: per reduir costos.

A Espanya, el preu mitjà d’una inseminació artificial sol situar-se entre uns 700 € i 1 100 € si s’utilitza el semen de la parella i entre 1000 € i 1 700 € si es recorre a donant.

Si es fa una inseminació casera, es tingui parella masculina, femenina o cap, el kit és molt més econòmic. Cal comptar uns 20€ de mitja per una una xeringa amb cànula, guants, un envàs estèril i sèrum fisiològic. S’hi poden afegir complements ―com amb els cotxes―, i s’encareix una mica. Llavors es pot optar a un test d’ovulació, espèculs...

El més car és el semen masculí: si es compra a un banc i es realitza un enviament refrigerat, pot suposar entre 500 € i 900 € per mostra, segons el proveïdor.

Segons dades de la Human Fertilisation and Embryology Authority, el nombre de dones sense parella masculina que trien la reproducció assistida ha augmentat significativament. Dels 1.400 casos el 2012 a 4.800 el 2022 al Regne Unit. Són dades registrades en clíniques autoritzades.

La inseminació casolana, encara no està registrada oficialment i resulta invisible per a les estadístiques oficials.

L’èxit d’una inseminació casolana depèn ―com el peix―, de si és fresc o congelat. També d’encertar el moment del cicle ovulatori. I podria oscil·lar entre un 5 i un 15%, com les possibilitats naturals.

Adquirir semen en bancs regulats on aquest passa controls mèdics molt estrictes, permet escollir color d’ulls, cabell, alçada, nivell d’estudis, grup sanguini... però no sexe.

I és que un món de dones encara no és possible però... de més verdes en maduren.