Violar en «manada» té poc càstig

No fa ni una setmana que va sortir la sentència sobre les violacions «en manada» que van perpetrar cinc joves immorals i delinqüents a les festes de San Fermín de fa dos anys. Tot allò que van fer-li —escriure-ho em faria un tràgic dolor—, només és abús sexual. Només costa nou anys de presó.

No fa gaires setmanes, va sortir una altra sentència en la que extorsionar amb danys físics i morals una dona al mig del carrer, amb traïdoria i perversitat, només valia 48.000 euros.

Un govern que permet o promou sentències com aquestes és pervers perquè dona ales als delinqüents —potser perquè el mateix govern en pes ( i molts dels seus al·legats), també és una manada de delinqüents que s’autoprotegeixen), i deixa indefenses a les dones.

La locució llatina In dubio pro reo expressa el principi jurídic que, en cas de dubte quant a la culpabilitat, el veredicte anirà a favor del reu. Doncs els jutges espanyols tenen una clara tendència a fer-ho a l'inrevés: ells protegeixen l’acusat. I a la víctima, la fan culpable. Es veu que la noia va consentir les violacions, una darrere l’altra.

A la tarda mateix, la majoria de places de la península, es van emplenar de dones —i també d’homes—, exigint decència i moralitat.

Com diuen algunes feministes a les seves pàgines, als violadors, castració. Estic segura que en un parell d’anys, les violacions, baixarien a zero. ¿Per què un govern com l’espanyol, mogut per l’odi i la venjança, no dubta en empresonar persones pacífiques de les quals no s’ha pogut provar, de cap de les maneres, que siguin delinqüents, amb tants mesos de presó i li tremola el pols per castrar uns quants violadors? Els ferotges, no apliquen la mateixa ferotgia per a tot? No! Perquè la seva moral és esbiaixada... No! El que passa és que no en tenen, ni la coneixen, ni l’esperen, ni els interessa saber per a què serveix. Sense moral porten molts anys al govern robant i prevaricant dia sí dia també. I com que ningú els castra, doncs anar delinquint.

I tot això, tenint en compte que algun era reincident, que algun pertanyia al Cuerpo... I a sobre, els de Tabàrnia (oi que l’Arrimadas és una dona?), escriuen: «...tuvieron un mal momento fruto del ambiente festivo al que todos nos hemos entregado alguna vez... (com sempre, insultant a la gent honesta), ....España es jolgorio, vino y fiesta... gracias a la Guardia Civil, que protege nuestro orden, y que por ello somos la envidia del mundo» Obvi: no hi toquen!

I és que, si la castració no és tolerable, calen solucions dràstiques. Com posar jutges que tinguin filles a qui els pugui passar una barbaritat com aquesta i fer una simulació virtual perquè tothom pugui veure en directe què se’ls fa a les víctimes.

Ah! I al jutge que va sentenciar que no era ni abús sexual li prendria el títol i li faria passar alguna test psicològic per detectar on té la malaltia mental.